TALLER 6: EL FINAL DEL CAMÍ
Introducció
En aquest últim taller, enfoquem la mirada en la comunicació, tant a nivell de societat com a nivell personal. Tal com afirmen Argemir Tortajada, Muixí i altres autors (2013), “els mitjans de comunicació no reflecteixen una realitat objectiva, sinó el nivell d'intensitat dels conflictes en l’esfera pública. Són l’expressió de conflictes culturals i socials, de manera que l’anàlisi revela els efectes hegemònics del poder i la seva contestació”. Així doncs, en els relats dels mitjans de comunicació hi apareixen components de gènere, de classe i d’ètnia, tant de persones autòctones com estrangeres.
​
Fent referència a la cultura àrab, les dones sovint són subjectes diana en aquests mitjans. Amb relació a l’ús, i de vegades la prohibició, del burca i nicab, es parla de dones oprimides, submises, dominades pel dictat de pares i marits, alhora que d’una suposada religió opressora, que representa l’antítesi del valor d’igualtat i autonomia personal, de la mateixa manera que una vulneració dels drets i llibertats de les dones i la seva dignitat, perpetuant els estereotips i prejudicis que existeixen vers aquesta cultura (Argemir Tortajada, Muixí i altres autors, 2013). D’aquesta manera, tal com afirma McRobbie (2011), (Citat a Argemir Tortajada, Muixí i altres autors, 2013), es posa com a condició per a la ciutadania de les dones musulmanes que s’ajustin a uns principis que, al cap i a la fi, defineixen la seva cultura com a inferior i irrellevant. Els relats de gènere evidencien el poder i mostren la vulnerabilitat de moltes persones estrangeres, utilitzant la pobresa i la marginació com a explicació recurrent de la situació que pateixen, les discriminacions i la falta d’inclusió o integració.
​
Un altre relat dominant que apareix als mitjans és el referent a la classe. Tortajada, Muixí i altres autors (2013), exposen que el debat públic, sol centrar-se en els joves marginalitzats provinents de centres de menors, així com a persones amb un nivell socioeconòmic baix, associant aquests aspectes i característiques a gran part de la població immigrant, a la qual s’atribueix conflictivitat i es percep de manera amenaçadora sovint per la seva vinculació o adscripció a l’Islam, perpetuant un cop més estereotips i prejudicis que no fan més que discriminar i marginar a aquesta part de la població.
Part 1
Un cop evidenciada la influència de la comunicació en relació al que engloba aquest col·lectiu, toca replantejar-nos la nostra influència en la reproducció d’aquests prejudicis i estereotips.
​
Proposem que agafis l’última activitat o dinàmica que hagis fet i la revisis tot posant en pràctica la nova mirada. Aquesta ha de començar per pensar si té en compte la cultura àrab o les altres cultures que pugui tenir l’alumnat. Aquesta mirada ha d’englobar també la comunicació amb les famílies (si s’ha necessitat la participació d’aquestes). Un cop feta aquesta lectura, et convidem a replantejar l’activitat o elaborar-ne de noves, tenint en compte aquesta perspectiva.
Part 2
Un altre de les barreres cap a la inclusió és la desconeixença cap al nostre alumnat i entorn escolar. Ampliar la nostra mirada,ens dona l’oportunitat d’encaminar-nos cap a uns plantejaments inclusius. Conèixer el paisatge lingüístic i context de les escoles, ens permet saber com es tracta la diversitat cultural i lingüística en aquestes.
Un cop definit aquest, ens agradaria que pensessis en el context i el paisatge lingüístic de la teva escola. Tot trobant les mancances i fortaleses d’aquest per tal d’enriquir l’entorn transformant els punts febles en oportunitats. Per tal de materialitzar-ho, et recomanem que facis una llista o taula on quedi reflectit. Arribades a aquest punt, toca posar-nos creatives i observadores, tot col·laborant en el paisatge lingüístic de la teva escola. Ja que l’aprenentatge hauria de ser col·laboratiu, et recomanem que comparteixis la proposta amb el claustre, tot enriquint la mirada col·lectiva.
​
En aquest enllaç trobaràs una proposta pensada per desenvolupar la consciència metalingüística dins i fora de l’aula de sociolingüística. Es proposa la creació d’un mapa interactiu de generació de coneixement sobre llengües locals i globals en context per promoure l’Educació Lingüística Crítica significativa i de per vida dins i fora de l’aula.
Hem recorregut un llarg camí ple de reflexions, aprenentatge i autocrítica, on a poc a poc, hem anat enriquint la nostra mirada. En aquests tallers, hem anat oferint la nostra mirada de manera formativa, però també és interessant que hi hagi una bidireccionalitat. Creiem que l'aprenentatge esdevé significatiu quan es construeix de manera col·lectiva i compartida. Per aquest motiu hem creat un espai perquè totes les persones que formen part d'aquesta formació puguin oferir recursos, vivències, articles, altres formacions, vídeos, etc. per tal de continuar caminant cap a una societat i una escola inclusiva. Agraïm la teva participació i implicació en aquest procés d'aprenentatge.