top of page

TALLER 1: DESCONSTRUÏM-NOS

WhatsApp Image 2022-06-08 at 11.06.50.jpeg

Introducció

Primera activitat (enfocada en general a tot el col·lectiu d’origen àrab):

Per començar aquest camí de desconstrucció i aprenentatge, primer cal que ens revisem i siguem conscients de tot allò que reproduïm. Per endinsar-te en aquesta aventura volem que sàpigues que et trobes en un espai segur on totes les opinions són vàlides. És a dir, és un espai de reflexió i creixement on el que comparteixis no serà jutjat i ens ajudarà a créixer a totes les persones que participem. Com a éssers socials, totes tenim prejudicis i estereotips, fer-los visibles ens ajuda a ser conscients per tal d’arribar a neutralitzar-los. 

​

El nostre objectiu amb aquesta dinàmica és revisar la nostra pròpia intervenció i com influencia aquesta en la pràctica docent.

Part 1

Partim de la base que totes les persones tenim prejudicis, la gran majoria d'aquests són inconscients, ja que formen part del complex sistema d'idees, creences i sentiments que ens constitueixen com a subjectes. Però aquests no són casuals, sinó que estan mitjançats històricament, culturalment i ideològicament. Tenen una intencionalitat política, pel fet que ordenen i jerarquitzen, però també una finalitat econòmica perquè contribueixen a establir distincions a l'hora de repartir la riquesa i els recursos. A més a més, no són neutres, ni objectius, ni tenen una base científica o biològica. Els prejudicis i els estereotips, són construccions socials que legitimen unes maneres de ser, estar i fer en el món. Tanmateix, el fet que siguin construïts implica que es puguin deconstruir. Per dur a terme això és necessari, en primer lloc, conèixer-los per tal de saber com es formen, per què, com s'expressen, com es materialitzen, etc.

​

Quins són els prejudicis i estereotips que veus actualment a la societat en relació amb les persones d'origen àrab? Et convidem que hi reflexionis i els anotis en un paper per tal de compartir-los entrant a aquest enllaç.

​

Ara, un cop visualitzats tots els que són vigents a la nostra societat actual i partint de la base que totes en tenim. Quins creus que reprodueixes inconscientment? Et convidem a anotar-ho en aquest enllaç.

Part 2

En segon lloc, problematitzar-los, és a dir, qüestionar-los per tal de poder, finalment, estar a disposició de transformar-los en esquemes més igualitaris, equitatius i justos. Per aquest motiu, et proposem la següent dinàmica per tal de materialitzar situacions que com a docents podem viure o hem pogut viure.

​

Cas: “Arriba el carnestoltes i ets tutor/a d’un grup d’EI-3. Com a escola, us heu plantejat unes consignes a seguir al llarg de la setmana, però a mesura que van passant els dies, t’adones que tres infants no les estan complint. Aquí penses en les famílies i la situació de cada infant, plantejant-te el perquè d’aquest fet.”

​

Reflexiona i escriu quina és la teva hipòtesi per cada família i situació, d'acord amb les segënts imatges:

​

Família 1

Família 2

Família 3

Un cop feta la proposta, et convidem a que facis una ullada a la realitat de cada familia:

​

Família 1: La família comunica al / a la docent que no tenien coneixement d’aquest fet, ja que l’avi és qui porta i recull a l’infant de l’escola. A més a més, com no disposen de correu electrònic (via per la qual s’ha enviat també la informació), no han pogut realitzar les consignes.

​

Familia 2: La família comenta que a causa de la seva religió, no celebren les tradicions catòliques. 

​

Familia 3: La família explica que a l’infant no li agrada disfressar-se i han decidit respectar l’opinió del seu fill/a.

​

Com t’has sentit en comparar el teu plantejament amb el context real? És similar o contrari al que t’havies imaginat? Creus que la resposta ha estat condicionada pels teus prejudicis i estereotips?

 

Ens agradaria que poguessis compartir amb nosaltres la teva reflexió en aquest espai.

 

Franzé (1998, dins de Mijares, 1999) afirma que definir una cultura implica reduir-la a una noció essencialista que dista del caràcter heterogeni i canviant que les cultures haurien de significar. Amb aquesta reducció essencialista, es creen estereotips i prejudicis envers les diferents cultures, ja que aquests són idees simples, atribuïdes a tots els membres d’un conjunt i que són resistents al canvi (del Olmo, 2005). Els prejudicis i estereotips, com ja hem comentat, ens arriben a nosaltres a través de diferents canals constituint així la memòria col·lectiva (Andreu-Mediero, Ouhamid-Zahri, 2021). A determinats grups socials se’ls atribueixen una sèrie de prejudicis i estereotips de forma negativa, que serveixen per a justificar els privilegis i les diferències intergrupals, i per a classificar d’acord amb un ordre social, fent que s’alimenti d’aquesta manera una actitud envers aquests grups de discriminació i d’exclusió (Alsina, 2000).

 

Una altra raó per la qual s’utilitzen els prejudicis i estereotips és per a definir els límits del propi grup. D’aquesta manera, davant la negativitat aliena es realça la positivitat pròpia, fent que es construeixi així la superioritat d’un grup per sobre d’un altre. Per això, la cultura d’un grup és considerada moralment i culturalment més valuosa que l’altra, fet que suposa la incapacitat de reconèixer que la diferència no implica la inferioritat dels grups diferenciats. A partir d’aquí és on poden aparèixer actituds xenòfobes, racistes i etnocèntriques (Alsina, 2000).

Si pensem en l’àmbit escolar, aquestes idees preconcebudes ens porten a definir i conceptualitzar trets d’un determinat grup social en funció de la seva procedència. Aquests trets, tal com afirma Mijares (1999), s’utilitzen per a explicar diferents dificultats en què es poden trobar els infants a les escoles, com ara factors socioeconòmics o d’estructura familiar, i impedeixen buscar la raó real de la dificultat.

 

Van Dijk (2008), destaca la consolidació de prejudicis i estereotips, en primer lloc, produïda per la generalització, des d’una visió negativa, de les persones de la cultura àrab; en segon lloc, per la confusió i ignorància de termes relatius a àrab, musulmà, islàmic o islamista; i en tercer lloc, per la falta de coneixement de la seva cultura. Molts d’aquests estereotips acaben titllant a les persones d’aquest col·lectiu com a violentes, agressives, primitives, masclistes, delinqüents, tradicionals, entre d’altres (Andreu-Mediero, Ouhamid-Zahri, 2021). 

 

Hind El Fadli i Safiya Kerchaoui, són dues activistes que lluiten contra la islamofòbia i el racisme institucional. Elles dues a través de la creació del hashtag #IslamEsDiversidad, volen donar veu a les persones musulmanes perquè puguin manifestar-se i trencar els prejudicis que la societat els imposa. En un vídeo publicat a les xarxes socials, presenten alguns d’aquests estereotips i prejudicis que han rebut. Els que reben les dones musulmanes són: immigrant, casada, analfabeta, mestresses de la llar, oprimides, mares i submises; i els que reben els homes musulmans són: controlador, masclista, opressor, radical, delinqüent, extremista, maltractador i terrorista.

​

Clara Antonin, Marina Mercader, Ariadna Sala i Berta Voltà.

​

Grau en Educació Infantil 

Universitat Autònoma de Barcelona

bottom of page