TALLER 3: LES DONES I L'ISLAM
Introducció
Ens trobem a tocar de la meitat del camí, havent passat pels prejudicis i estereotips de les persones d’origen àrab i per la religió musulmana. En aquest punt, donem visibilitat a les dones d’origen àrab i musulmanes. Ja que, socialment acostumen a rebre gran part d’aquest pes social.
Per endinsar-nos, proposem la lectura del següent escrit de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, on es desmonten prejudicis sobre dones i l’Islam.
Davant la qüestió sobre si els estereotips i prejudicis envers el poble d’origen àrab estan influenciats pel gènere, ens trobem amb diferents autors/es i testimonis que verifiquen el plantejament. Tanmateix, podem afirmar que:
La dona àrab pateix, com a dona i com a àrab, una discriminació doble. No solament s’enfronta a les desigualtats derivades de la seva condició femenina sinó també a aquelles desigualtats derivades de la seva pertinença a un col·lectiu tradicionalment exclòs dels processos de participació i presa de decisions. (Gómez, Martín, Checa, De Botton, 2002).
A més a més, la comunitat àrab sempre ha estat sota el punt de mira en relació amb la situació de la dona a l’Islam, oblidant que les desigualtats de gènere són presents a totes les societats del món.
El manteniment d’aquests estereotips, com a dona sotmesa per l’home, es consolida en les nostres societats a través de l’oposició de dues imatges. Per un costat es mostra una dona que accepta els rols tradicionals de gènere (només ser mare i esposa) i per l’altre, ens trobem amb una dona antiislàmica que defensa la modernitat només a través de formes occidentals. (Burgat, 1996 citat a Gómez, Martín, Checa, De Botton, 2002).
Un dels debats més emergents és el vel, segons els preceptes religiosos, la decisió d’utilitzar el vel depèn únicament de la dona musulmana. Algunes persones l’usen com a arrel cultural, d’altres per convicció religiosa o fins i tot per reivindicació identitària. “Malgrat tot, tota dona que porta el vel (al marge de les seves motivacions) és presentada a Occident com a víctima de la violència islamista” (Gómez, Martín, Checa, De Botton, 2002). Tanmateix, tal com diuen Gómez, Martín, Checa, De Botton (2002):
És insostenible identificar l’Islam com el causant directe de les desigualtats. L’Islam, com qualsevol sistema de valors, es converteix en allò que les persones volen que sigui. És constantment reinterpretat i, per tant, es pot orientar vers una modernització i democratització de la societat.
El testimoni d’Amanda Figueras, publicat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (2022), ens mostra la reproducció d’aquest sistema de valors. Explica la seva opció religiosa i afegeix:
A molts els crida l'atenció, se sorprenen que una dona adulta, lliure i en el seu sa judici triï aquest camí. És llavors quan, per regla general, els prejudicis guanyen, perquè és més fàcil pensar que “algun moro li haurà menjat el cap” que fer-se preguntes.
Part 2
Arribades aquest punt, creiem que es va desenvolupant una visió més crítica socialment. Per posar en joc aquesta, oferim la següent dinàmica:
Si és possible, pregunta i escolta, quina és la visió que té el teu entorn proper (família, amics i amigues, claustre, etc.) en relació amb les dones d’origen àrab. El teu paper consisteix en identificar tots aquells prejudicis i estereotips que s’han anat treballant en els anteriors tallers ( tant en el col·lectiu musulmà, com en les persones d’origen àrab i la perspectiva de gènere). Si vols, pots enfocar alguna pregunta en relació al vel, tal com has pogut llegir en l’anterior enllaç.
Part 3
Abans de finalitzar aquest taller, et recomanem la visualització d’un recull d’experiències envers l’estètica musulmana i les dones. En aquest es parla d’etnocentrisme, prejudicis i mites.
Argemir, Tortajada i Muixí (2013) afirmen que en totes les comunitats humanes existeix un orgull i un gust pel que és propi, que pot anar acompanyat o relacionat d’indiferència, disgust, desgrat o rebuig per allò que és aliè. Aquest fenomen s’anomena etnocentrisme i és fruit dels processos de socialització. Es tracta d’una actitud col·lectiva que genera la identitat social i el sentit de pertinença, però que també expressa les diferències culturals, considerant la mateixa cultura millor respecte d’altres en algunes ocasions, ja que genera el perill de valorar costums i consecucions d’altres cultures a partir de la nostra perspectiva, abocant-hi actituds de superioritat, paternalisme o rebuig.
D’altra banda, podem parlar de relativisme cultural, el qual permet contrarestar aquesta actitud excloent, situant la comprensió de cada fet cultural en el seu context, tot i que aquesta comprensió no necessàriament implica acceptació. (Argemir Totajada i Muixí, 2013)
L’etnocentrisme, de la mateixa manera que els prejudicis i els estereotips, esdevé una manera de donar sentit a la diversitat, posant en qüestió la nostra forma d’entendre la realitat. Tal com afirma Alsina (2000): “L’etnocentrisme ens permet adequar allò aliè a allò propi, unificar allò divers, amotllar allò diferent al nostre univers referencial”.
Així doncs, l’etnocentrisme no és incompatible amb la convivència intercultural, ja que no necessàriament ha de generar mecanismes d'exclusió si va acompanyat d’actituds que donen valor a la diferència i es fonamenta en el coneixement, la interrelació i la convivència amb persones d’altres orígens (Argemir Totajada i Muixí, 2013).